Data: Divendres, 15 de Febrer de 2010 (per exemple)
Classe: 2n de primària (àmbit formal)
Sessions: 1 (els nens petits es cansen amb les coses que duren massa, per això crec que és millor fer varies sessions, cada una amb un conte curtet diferent i amb cada conte i sessió treballar un valor)
Temps: 60 minuts
Conte: El rei Midas (llegenda grega treta d’internet)
Valor: humiltat (ser feliç amb allò que tens)
Nombre d’estudiants: 25
Materials: ordinador i còpies preparades per la mestra
Descripció: A casa he preparat un power point del conte amb les imatges, per tenir-ho com a suport mentre jo explico el conte. Explico el conte. A continuació torno a posar el power point ràpidament resumint el conte amb els punts més importants. Practiquem la conversa, el debat. Al power point preparat, després del conte, també hi ha exercicis que ells han de fer oralment allà mateix a la classe, per tant hauran de respectar el torn de paraula dels companys. Hi ha tres exercicis, un de dir si és veritat o fals, un altre de respondre unes preguntes i un últim d’emplenar forats amb les paraules que corresponen, es fan relativament ràpid. Per últim, al power point apareix un dialeg curtet extret del conte que ells han de memoritar en 5 minuts amb el company del cantó i que a continuació representaran. Llavors els passo una fitxa que he preparat amb unes preguntes sobre què farien ells si hafuessin estat en el lloc del rei Midas i si son feliços amb el que tenen i fan un dibuix, sense pintar, sobre el conte seguint unes instruccions. Al final, tractem el valor corresponen com a conclusió.
Objectius:
Practicar la llengua oral, la parla.
Aprendre a escoltar i a respectar el torn de paraula.
Entendre el significat del conte.
Disfrutar el power point.
Estar familiaritzat amb les noves tecnologies.
Treballar la memòria sobre el que han escoltat.
Treballar els valors. Aprendre a treballar en grups.
Desenvolupar el pensament crític.
Competencies bàsiques:
Competències transversals: competència comunicativa: competència comunicativa lingüística i audiovisual i artística i cultural.
Competència metodològica d’aprendre a aprendre i de tractament de la informació i la competència digital.
Competència personal d’autonomia i iniciativa personal.
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: competència social i ciutadana i de coneixement i interacció amb el món físic.
Coses positives:
Als alumnes els agraden els contes.
Als alumnes els agrada parlar de les seves coses.
Als alumnes els agrada el suport visual.
Als alumnes els agrada dibuixar i inventar.
Riscos:
Alguns alumnes no seguiran la classe per distració.
Alguns alumnes no participaran per vergonya.
Puc perdre el control de la classe més fàcilment degut al tipus de sessió.
Discussions entre els alumnes per no donar-se el torn de paraula o per opinions diferents.
Activitats i duració:
Exlicar el conte amb el power point 15’
Repetir-lo resumint allò important 5’
Fer els exercicis amb oralment 10-15’
Memoritzar el diàleg 5’
Representar-lo 15’
Fer la fitxa 10’
Conclusió i reflexió del valor 5’
Avaluació:
Observació directa i el diàleg que representen com a expressió oral.
sábado, 9 de enero de 2010
martes, 22 de diciembre de 2009
Valoració del curs
Ja hem acabat! A mi la classe de cultura i valors m'ha agradat molt, personalment m'ha servit per pel meu compte buscar, saber i indagar en un munt de coses, algunes de les quals desconeixia. El blog, el qual es va fer per mi tan feixuc al principi, ja que no m'entenc amb els ordinadors i em feia respecte, al final m'ha ajudat bastant i m'ha agradat sortir-me'n. Els temes tocats a classe m¡han semblat interessants, potser inclús m'hagués agradat tractar-los més i tot, amb més profunditat. És cert que ha estat una classe amb poca pressió, però s'agraeix, ja que a la nostra edat la motivació i la responsabilitat ha de sortir de nosaltres, com tants altres valors. En definitiva, merci a tots i bon nadal!
miércoles, 16 de diciembre de 2009
Les ONG
Les ONG van ser creades al 1800, la Creu Roja n'és una de les més antigues, el reconeixement formal de les ONG es troba a la Carta de les Nacions Unides. A nivell local els seus objectius són: ajudar als nens del carrer, alfabetització, superació de la pobresa, facilitar l'acceés a vivenda i als bens, realitzar investigació social, educació popular, defensa del medi ambient, defensa dels drets de ls consumidors, ajuda social, promoció cultural, integració social, etc. Les ONG són organitzacions no governamentals amb objectius humanitaris i socials que decideixen els sues integrants.
L'altre dia vaig trobar molt interessant la xerrada que vam rebre perque personalment em va obrir més portes de la meva feina que desconeixia o simplement no m'havia plantejat, tot i que he de dir que no seria una de les meves primeres opcions. Tot i així admiro molt a la gent que s'hi dedica perque entre altres coses has de tenir un dels valors més importants per fer quelcom així, sobretot quan ets enviat a altres països no desenvolupats: VALENTIA
ENLLAÇ AQUI
L'altre dia vaig trobar molt interessant la xerrada que vam rebre perque personalment em va obrir més portes de la meva feina que desconeixia o simplement no m'havia plantejat, tot i que he de dir que no seria una de les meves primeres opcions. Tot i així admiro molt a la gent que s'hi dedica perque entre altres coses has de tenir un dels valors més importants per fer quelcom així, sobretot quan ets enviat a altres països no desenvolupats: VALENTIA
ENLLAÇ AQUI
viernes, 4 de diciembre de 2009
Article d'opinió: Equivocar-nos
Una de les virtuts-defecte més qüestionables és el perfeccionisme. Virtut, perquè evidentment ho és, tendir a fer-ho tot perfecte. I és un defecte perquè no compta amb la realitat: perquè en aquest món la perfecció no existeix, els fracassos són part de la vida, i perquè tot el que es mou s’equivoca alguna vegada.
Els perfeccionistes són, sens dubte, gent estupenda. Creuen en la feina ben feta, es lliuren apassionadament a fer les coses bé i, fins i tot, arriben a fer magníficament la major part de les tasques que emprenen. Però, també son gent que viuen tensos. Es tornen cruelment exigents amb els que no són con ells. I pateixen espectacularment quan arriba la realitat i veuen que moltes de les seves obres ( tot i el seu interès), es queden a meitat de camí.
Per això penso que una de les primeres coses que ens haurien d’ensenyar de petits és a equivocar-nos. L’error, el fet de fallar, és part inevitable de la condició humana. Fem el que fem sempre hi haurà un coeficient d’error en les nostres obres. No podem ser sublims a totes hores, inclòs el geni més genial s’equivoca.
Com deia Maxwel Brand, “tots els infants haurien de créixer amb la convicció que equivocar-se no és cap tragèdia ni cap catàstrofe”. Per això, el que és important no és quins errors fem, sinó com ens en refem. Ja que el més difícil no és no caure mai, sinó saber-nos aixecar i continuar el camí. El mateix autor diu: que li fa molta por l’educació perfeccionista. Els nens així educats, quan tenen un problema queden enfonsats durant molt temps. I un percentatge, que no és petit, d’amargats d’aquests món sorgeix del clan dels educats per a la perfecció.
Els pedagogs diuen per això, que val més permetre a un nen que de tant en tant trenqui algun plat i després ensenyar-lo a recollir-ne els trossos, perquè “val més un plat trencat que un nen trencat”. Certament, ningú podem dir que no hem trencat mai cap plat. Encara no ha nascut mai cap geni que no fracassi en alguna cosa.
Davant d’aquesta evidència hi ha dues maneres d’enfocar el tema. Aquell que sap treure força dels errors i aquell altre que dels errors només en treu amargura i pessimisme. I seria bo educar els joves en la idea que no hi ha cap vida sense problemes, però el que hi ha en cada home i dona és la capacitat per superar-los.
Realment, no val la pena plorar per un plat trencat. En comprem un altre i ja està. El que és greu és quan a causa d’un afany de perfecció impossible es trenca un cor. Perquè d’això al mercat no hi ha recanvi. El més important a la vida no és fer sempre el que és correcte, sinó estimar. L’excel•lència no està en la competitivitat (ser més que els altres), sinó a donar el millor de nosaltres mateixos. Sapiguem compartir, més que competir. Siguem creatius, amb somnis i il•lusions, amb solidaritat, amb perdó. I quan la cosa no ha anat bé aprenem a rectificar, tornem a començar
Els perfeccionistes són, sens dubte, gent estupenda. Creuen en la feina ben feta, es lliuren apassionadament a fer les coses bé i, fins i tot, arriben a fer magníficament la major part de les tasques que emprenen. Però, també son gent que viuen tensos. Es tornen cruelment exigents amb els que no són con ells. I pateixen espectacularment quan arriba la realitat i veuen que moltes de les seves obres ( tot i el seu interès), es queden a meitat de camí.
Per això penso que una de les primeres coses que ens haurien d’ensenyar de petits és a equivocar-nos. L’error, el fet de fallar, és part inevitable de la condició humana. Fem el que fem sempre hi haurà un coeficient d’error en les nostres obres. No podem ser sublims a totes hores, inclòs el geni més genial s’equivoca.
Com deia Maxwel Brand, “tots els infants haurien de créixer amb la convicció que equivocar-se no és cap tragèdia ni cap catàstrofe”. Per això, el que és important no és quins errors fem, sinó com ens en refem. Ja que el més difícil no és no caure mai, sinó saber-nos aixecar i continuar el camí. El mateix autor diu: que li fa molta por l’educació perfeccionista. Els nens així educats, quan tenen un problema queden enfonsats durant molt temps. I un percentatge, que no és petit, d’amargats d’aquests món sorgeix del clan dels educats per a la perfecció.
Els pedagogs diuen per això, que val més permetre a un nen que de tant en tant trenqui algun plat i després ensenyar-lo a recollir-ne els trossos, perquè “val més un plat trencat que un nen trencat”. Certament, ningú podem dir que no hem trencat mai cap plat. Encara no ha nascut mai cap geni que no fracassi en alguna cosa.
Davant d’aquesta evidència hi ha dues maneres d’enfocar el tema. Aquell que sap treure força dels errors i aquell altre que dels errors només en treu amargura i pessimisme. I seria bo educar els joves en la idea que no hi ha cap vida sense problemes, però el que hi ha en cada home i dona és la capacitat per superar-los.
Realment, no val la pena plorar per un plat trencat. En comprem un altre i ja està. El que és greu és quan a causa d’un afany de perfecció impossible es trenca un cor. Perquè d’això al mercat no hi ha recanvi. El més important a la vida no és fer sempre el que és correcte, sinó estimar. L’excel•lència no està en la competitivitat (ser més que els altres), sinó a donar el millor de nosaltres mateixos. Sapiguem compartir, més que competir. Siguem creatius, amb somnis i il•lusions, amb solidaritat, amb perdó. I quan la cosa no ha anat bé aprenem a rectificar, tornem a començar
jueves, 3 de diciembre de 2009
El meu llibre
¿Por que tengo que ir a la escuela? Cartas a Tobias de HARTMUT VON HENTIG
És un llibre molt agradable i fàcil de llegir, però el recomano a tothom, no només als que es dediquen a l'educació, és un llibre maco per a tots. Són 26 cartes que un oncle escriu al seu nebot explicant-li per que és bo anar a l'ecola, i recolzat per experiències pròpies, fets històrics i anècdotes mostre tots els punts importants de l'escola, allò bo i allò dolent d'aquesta, els nens, els mestres, etc. Com l'escola és una preparació per la vida i com ens ajuda a interactuar, conèixer i perdre la por a allò desconegut, relacionar-nos i intercanviar cultures.
És un llibre molt agradable i fàcil de llegir, però el recomano a tothom, no només als que es dediquen a l'educació, és un llibre maco per a tots. Són 26 cartes que un oncle escriu al seu nebot explicant-li per que és bo anar a l'ecola, i recolzat per experiències pròpies, fets històrics i anècdotes mostre tots els punts importants de l'escola, allò bo i allò dolent d'aquesta, els nens, els mestres, etc. Com l'escola és una preparació per la vida i com ens ajuda a interactuar, conèixer i perdre la por a allò desconegut, relacionar-nos i intercanviar cultures.
domingo, 22 de noviembre de 2009
Nova llei d'educació de catalunya (opinió)
La proposta de la nova llei es basa, fonamentalment, en cinc punts: autonomia de centre, direccions amb més poder, avaluació de centres i del professorat, Servei Públic d’Educació i municipalització de l’ensenyament públic no universitari.
A primera impressió no té gaire bona pinta, ja que la privatització de centres em dona la sensació de que no portarà més igualtat, sinó al contrari, moltes famílies no hi podràn accedir, a més que acompanyant això venen els drets d'amdmissió, no sé si les escoles cuidarant més l'alumnat que admetin. El fet de donar més poder als directius no em sembla en absolut quelcom bo, ja que suposo que hi haurà elitisme i favoristismes, s'ha de treballar en equip. L'únic que m'agrada és el fet que els centres tindran més autonomia, que és més real, ja que cada centre sap el seu contexte i com ha d'enfocar la pràctica educativa. En definitiva no estic segura que així l'educació millori en qualitat respectant la diversitat.
Enllaç:
A primera impressió no té gaire bona pinta, ja que la privatització de centres em dona la sensació de que no portarà més igualtat, sinó al contrari, moltes famílies no hi podràn accedir, a més que acompanyant això venen els drets d'amdmissió, no sé si les escoles cuidarant més l'alumnat que admetin. El fet de donar més poder als directius no em sembla en absolut quelcom bo, ja que suposo que hi haurà elitisme i favoristismes, s'ha de treballar en equip. L'únic que m'agrada és el fet que els centres tindran més autonomia, que és més real, ja que cada centre sap el seu contexte i com ha d'enfocar la pràctica educativa. En definitiva no estic segura que així l'educació millori en qualitat respectant la diversitat.
Enllaç:
Educació global; per què?
Vivim en una realitat cada vegada més complexa i ràpidament canviant. La globalització econòmica, l'aproximació de cultures, l'avença tecnològic, els riscos mediambientals, etc ens obliguen a modificar la nostra educació cap a una de global que tingui en compte tots aquests punts. El que volem aconseguir amb una educació global és, en la meva opinió, una transformació progressiva en qüestió de valors, actituds i comportaments del nostre alumnat, de les nostres persones futures. Per això hem d'educar des duna manera global, fomentant el respecte i la diversitat, el respecte pel medi ambient, el coneixement i respecte dels dets humans, i un consum responsable. Com a mestre hem de treballar això en totes les assignatures, activitats, etc. Ho hem de fer potenciant les capacitats dels nens per interpretar i comprendre la realitat que els envolta. Fent-los sensibles amb la slidaritat i la igualtat, amb la interculturalitat
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
