martes, 22 de diciembre de 2009
Valoració del curs
Ja hem acabat! A mi la classe de cultura i valors m'ha agradat molt, personalment m'ha servit per pel meu compte buscar, saber i indagar en un munt de coses, algunes de les quals desconeixia. El blog, el qual es va fer per mi tan feixuc al principi, ja que no m'entenc amb els ordinadors i em feia respecte, al final m'ha ajudat bastant i m'ha agradat sortir-me'n. Els temes tocats a classe m¡han semblat interessants, potser inclús m'hagués agradat tractar-los més i tot, amb més profunditat. És cert que ha estat una classe amb poca pressió, però s'agraeix, ja que a la nostra edat la motivació i la responsabilitat ha de sortir de nosaltres, com tants altres valors. En definitiva, merci a tots i bon nadal!
miércoles, 16 de diciembre de 2009
Les ONG
Les ONG van ser creades al 1800, la Creu Roja n'és una de les més antigues, el reconeixement formal de les ONG es troba a la Carta de les Nacions Unides. A nivell local els seus objectius són: ajudar als nens del carrer, alfabetització, superació de la pobresa, facilitar l'acceés a vivenda i als bens, realitzar investigació social, educació popular, defensa del medi ambient, defensa dels drets de ls consumidors, ajuda social, promoció cultural, integració social, etc. Les ONG són organitzacions no governamentals amb objectius humanitaris i socials que decideixen els sues integrants.
L'altre dia vaig trobar molt interessant la xerrada que vam rebre perque personalment em va obrir més portes de la meva feina que desconeixia o simplement no m'havia plantejat, tot i que he de dir que no seria una de les meves primeres opcions. Tot i així admiro molt a la gent que s'hi dedica perque entre altres coses has de tenir un dels valors més importants per fer quelcom així, sobretot quan ets enviat a altres països no desenvolupats: VALENTIA
ENLLAÇ AQUI
L'altre dia vaig trobar molt interessant la xerrada que vam rebre perque personalment em va obrir més portes de la meva feina que desconeixia o simplement no m'havia plantejat, tot i que he de dir que no seria una de les meves primeres opcions. Tot i així admiro molt a la gent que s'hi dedica perque entre altres coses has de tenir un dels valors més importants per fer quelcom així, sobretot quan ets enviat a altres països no desenvolupats: VALENTIA
ENLLAÇ AQUI
viernes, 4 de diciembre de 2009
Article d'opinió: Equivocar-nos
Una de les virtuts-defecte més qüestionables és el perfeccionisme. Virtut, perquè evidentment ho és, tendir a fer-ho tot perfecte. I és un defecte perquè no compta amb la realitat: perquè en aquest món la perfecció no existeix, els fracassos són part de la vida, i perquè tot el que es mou s’equivoca alguna vegada.
Els perfeccionistes són, sens dubte, gent estupenda. Creuen en la feina ben feta, es lliuren apassionadament a fer les coses bé i, fins i tot, arriben a fer magníficament la major part de les tasques que emprenen. Però, també son gent que viuen tensos. Es tornen cruelment exigents amb els que no són con ells. I pateixen espectacularment quan arriba la realitat i veuen que moltes de les seves obres ( tot i el seu interès), es queden a meitat de camí.
Per això penso que una de les primeres coses que ens haurien d’ensenyar de petits és a equivocar-nos. L’error, el fet de fallar, és part inevitable de la condició humana. Fem el que fem sempre hi haurà un coeficient d’error en les nostres obres. No podem ser sublims a totes hores, inclòs el geni més genial s’equivoca.
Com deia Maxwel Brand, “tots els infants haurien de créixer amb la convicció que equivocar-se no és cap tragèdia ni cap catàstrofe”. Per això, el que és important no és quins errors fem, sinó com ens en refem. Ja que el més difícil no és no caure mai, sinó saber-nos aixecar i continuar el camí. El mateix autor diu: que li fa molta por l’educació perfeccionista. Els nens així educats, quan tenen un problema queden enfonsats durant molt temps. I un percentatge, que no és petit, d’amargats d’aquests món sorgeix del clan dels educats per a la perfecció.
Els pedagogs diuen per això, que val més permetre a un nen que de tant en tant trenqui algun plat i després ensenyar-lo a recollir-ne els trossos, perquè “val més un plat trencat que un nen trencat”. Certament, ningú podem dir que no hem trencat mai cap plat. Encara no ha nascut mai cap geni que no fracassi en alguna cosa.
Davant d’aquesta evidència hi ha dues maneres d’enfocar el tema. Aquell que sap treure força dels errors i aquell altre que dels errors només en treu amargura i pessimisme. I seria bo educar els joves en la idea que no hi ha cap vida sense problemes, però el que hi ha en cada home i dona és la capacitat per superar-los.
Realment, no val la pena plorar per un plat trencat. En comprem un altre i ja està. El que és greu és quan a causa d’un afany de perfecció impossible es trenca un cor. Perquè d’això al mercat no hi ha recanvi. El més important a la vida no és fer sempre el que és correcte, sinó estimar. L’excel•lència no està en la competitivitat (ser més que els altres), sinó a donar el millor de nosaltres mateixos. Sapiguem compartir, més que competir. Siguem creatius, amb somnis i il•lusions, amb solidaritat, amb perdó. I quan la cosa no ha anat bé aprenem a rectificar, tornem a començar
Els perfeccionistes són, sens dubte, gent estupenda. Creuen en la feina ben feta, es lliuren apassionadament a fer les coses bé i, fins i tot, arriben a fer magníficament la major part de les tasques que emprenen. Però, també son gent que viuen tensos. Es tornen cruelment exigents amb els que no són con ells. I pateixen espectacularment quan arriba la realitat i veuen que moltes de les seves obres ( tot i el seu interès), es queden a meitat de camí.
Per això penso que una de les primeres coses que ens haurien d’ensenyar de petits és a equivocar-nos. L’error, el fet de fallar, és part inevitable de la condició humana. Fem el que fem sempre hi haurà un coeficient d’error en les nostres obres. No podem ser sublims a totes hores, inclòs el geni més genial s’equivoca.
Com deia Maxwel Brand, “tots els infants haurien de créixer amb la convicció que equivocar-se no és cap tragèdia ni cap catàstrofe”. Per això, el que és important no és quins errors fem, sinó com ens en refem. Ja que el més difícil no és no caure mai, sinó saber-nos aixecar i continuar el camí. El mateix autor diu: que li fa molta por l’educació perfeccionista. Els nens així educats, quan tenen un problema queden enfonsats durant molt temps. I un percentatge, que no és petit, d’amargats d’aquests món sorgeix del clan dels educats per a la perfecció.
Els pedagogs diuen per això, que val més permetre a un nen que de tant en tant trenqui algun plat i després ensenyar-lo a recollir-ne els trossos, perquè “val més un plat trencat que un nen trencat”. Certament, ningú podem dir que no hem trencat mai cap plat. Encara no ha nascut mai cap geni que no fracassi en alguna cosa.
Davant d’aquesta evidència hi ha dues maneres d’enfocar el tema. Aquell que sap treure força dels errors i aquell altre que dels errors només en treu amargura i pessimisme. I seria bo educar els joves en la idea que no hi ha cap vida sense problemes, però el que hi ha en cada home i dona és la capacitat per superar-los.
Realment, no val la pena plorar per un plat trencat. En comprem un altre i ja està. El que és greu és quan a causa d’un afany de perfecció impossible es trenca un cor. Perquè d’això al mercat no hi ha recanvi. El més important a la vida no és fer sempre el que és correcte, sinó estimar. L’excel•lència no està en la competitivitat (ser més que els altres), sinó a donar el millor de nosaltres mateixos. Sapiguem compartir, més que competir. Siguem creatius, amb somnis i il•lusions, amb solidaritat, amb perdó. I quan la cosa no ha anat bé aprenem a rectificar, tornem a començar
jueves, 3 de diciembre de 2009
El meu llibre
¿Por que tengo que ir a la escuela? Cartas a Tobias de HARTMUT VON HENTIG
És un llibre molt agradable i fàcil de llegir, però el recomano a tothom, no només als que es dediquen a l'educació, és un llibre maco per a tots. Són 26 cartes que un oncle escriu al seu nebot explicant-li per que és bo anar a l'ecola, i recolzat per experiències pròpies, fets històrics i anècdotes mostre tots els punts importants de l'escola, allò bo i allò dolent d'aquesta, els nens, els mestres, etc. Com l'escola és una preparació per la vida i com ens ajuda a interactuar, conèixer i perdre la por a allò desconegut, relacionar-nos i intercanviar cultures.
És un llibre molt agradable i fàcil de llegir, però el recomano a tothom, no només als que es dediquen a l'educació, és un llibre maco per a tots. Són 26 cartes que un oncle escriu al seu nebot explicant-li per que és bo anar a l'ecola, i recolzat per experiències pròpies, fets històrics i anècdotes mostre tots els punts importants de l'escola, allò bo i allò dolent d'aquesta, els nens, els mestres, etc. Com l'escola és una preparació per la vida i com ens ajuda a interactuar, conèixer i perdre la por a allò desconegut, relacionar-nos i intercanviar cultures.
domingo, 22 de noviembre de 2009
Nova llei d'educació de catalunya (opinió)
La proposta de la nova llei es basa, fonamentalment, en cinc punts: autonomia de centre, direccions amb més poder, avaluació de centres i del professorat, Servei Públic d’Educació i municipalització de l’ensenyament públic no universitari.
A primera impressió no té gaire bona pinta, ja que la privatització de centres em dona la sensació de que no portarà més igualtat, sinó al contrari, moltes famílies no hi podràn accedir, a més que acompanyant això venen els drets d'amdmissió, no sé si les escoles cuidarant més l'alumnat que admetin. El fet de donar més poder als directius no em sembla en absolut quelcom bo, ja que suposo que hi haurà elitisme i favoristismes, s'ha de treballar en equip. L'únic que m'agrada és el fet que els centres tindran més autonomia, que és més real, ja que cada centre sap el seu contexte i com ha d'enfocar la pràctica educativa. En definitiva no estic segura que així l'educació millori en qualitat respectant la diversitat.
Enllaç:
A primera impressió no té gaire bona pinta, ja que la privatització de centres em dona la sensació de que no portarà més igualtat, sinó al contrari, moltes famílies no hi podràn accedir, a més que acompanyant això venen els drets d'amdmissió, no sé si les escoles cuidarant més l'alumnat que admetin. El fet de donar més poder als directius no em sembla en absolut quelcom bo, ja que suposo que hi haurà elitisme i favoristismes, s'ha de treballar en equip. L'únic que m'agrada és el fet que els centres tindran més autonomia, que és més real, ja que cada centre sap el seu contexte i com ha d'enfocar la pràctica educativa. En definitiva no estic segura que així l'educació millori en qualitat respectant la diversitat.
Enllaç:
Educació global; per què?
Vivim en una realitat cada vegada més complexa i ràpidament canviant. La globalització econòmica, l'aproximació de cultures, l'avença tecnològic, els riscos mediambientals, etc ens obliguen a modificar la nostra educació cap a una de global que tingui en compte tots aquests punts. El que volem aconseguir amb una educació global és, en la meva opinió, una transformació progressiva en qüestió de valors, actituds i comportaments del nostre alumnat, de les nostres persones futures. Per això hem d'educar des duna manera global, fomentant el respecte i la diversitat, el respecte pel medi ambient, el coneixement i respecte dels dets humans, i un consum responsable. Com a mestre hem de treballar això en totes les assignatures, activitats, etc. Ho hem de fer potenciant les capacitats dels nens per interpretar i comprendre la realitat que els envolta. Fent-los sensibles amb la slidaritat i la igualtat, amb la interculturalitat
martes, 10 de noviembre de 2009
Los 3 paradigmas de Pablo de Silveira sobre la educación cívica
Terapeutico: La calidad del orden público depende de la calidad de las motivaciones que impulsan cotidianamente el comportamiento individual. sólo será posible construir el bien común si todos los miembros de la sociedad actúan pensando en el bien común y un ideal de justicia. El mejor gobierno es el de los buenos hombres
Delas reglas: El egoismo, el vicio y la tendencia al conflicto són inevitables en el ser humano. Así que debemos construir instituciones que hagan posible una convivencia satisfactoria entre seres humanos que están lejos de ser sanos. No debemos intentar reformar las motivaciones, sino establecer reglas que aseguren que el resultado de las acciones individuales sea satisfactorio en términos colectivos.
Las virtudes cívicas: La justícia no puede ser sólo una cuestión de la estructura legal de un estado dentro del que la gente actúa, sino que es también una cuestión que tiene que ver con los actos que la gente elige dentro de esa estructura, con las opciones personales que llevan en su vida diaria
Delas reglas: El egoismo, el vicio y la tendencia al conflicto són inevitables en el ser humano. Así que debemos construir instituciones que hagan posible una convivencia satisfactoria entre seres humanos que están lejos de ser sanos. No debemos intentar reformar las motivaciones, sino establecer reglas que aseguren que el resultado de las acciones individuales sea satisfactorio en términos colectivos.
Las virtudes cívicas: La justícia no puede ser sólo una cuestión de la estructura legal de un estado dentro del que la gente actúa, sino que es también una cuestión que tiene que ver con los actos que la gente elige dentro de esa estructura, con las opciones personales que llevan en su vida diaria
miércoles, 4 de noviembre de 2009
Agenda Llatinoamericana
Un altre símbol d'unió i solidaritat, i d'instrument pedagogic, és L'agenda Llatinoamericana de la qual vam parlar a classe, cada any es distribueix a Espanya i cada any toca un tema diferent: la democràcia, la política, la comunicació, les migracions, etc: enllaç
La carta de la Terra
L'altre dia a classe vam parlar de molts temes de cultura actual que em van semblar interessants de buscar pel meu compte, un d'ells era aquest:
La carta de la Terra és una altra iniciativa de la ONU, l'objectiu de la qual es promoure valors per conservar el món on vivim. És una declaració de principis ètics fonamentals amb tal d'educar les nostres futures generacions en la pau, i molts altres valors bàsics, respectar l'home, la natura. És una forma d'inspirar els pobles. I un dels seus temes principals és la integritat ecològica.
Està clar, com parlavem l'altre dia, que aquests documents no són jurídic ni tenen la força d'una llei, però en són la base per la construcció d'una. En definitiva, tot i que pugui ser un simple intent més que no es posa a la pràctica en la totalitat, és un bon instrument educatiu, i si no fos pels idealistes que en el seu dia varen lluitar i reivindicar coses, mai s'hagués aconseguit res. Aquí us deso un enllaç
La carta de la Terra és una altra iniciativa de la ONU, l'objectiu de la qual es promoure valors per conservar el món on vivim. És una declaració de principis ètics fonamentals amb tal d'educar les nostres futures generacions en la pau, i molts altres valors bàsics, respectar l'home, la natura. És una forma d'inspirar els pobles. I un dels seus temes principals és la integritat ecològica.
Està clar, com parlavem l'altre dia, que aquests documents no són jurídic ni tenen la força d'una llei, però en són la base per la construcció d'una. En definitiva, tot i que pugui ser un simple intent més que no es posa a la pràctica en la totalitat, és un bon instrument educatiu, i si no fos pels idealistes que en el seu dia varen lluitar i reivindicar coses, mai s'hagués aconseguit res. Aquí us deso un enllaç
domingo, 1 de noviembre de 2009
Els drets humans
"Com més ens dediquem avui a promoure l'educació en drets humans més poca feina tindrem demà en denunciar els atemptats contra la dignitat de les persones"
enllaç:
enllaç:
domingo, 25 de octubre de 2009
Opinió de Paciano Fermoso
"Lo más sensato és concluir en que el fallo se debe a que la educación impartida en los diversos niveles de formación és anacrónica y no es la que realmente se necesita ahora socioculturalmente, porque los valores a trasmitir han de incidir menos en la competitividad y los intereses crematísticos que en la creación de una nueva mentalidad. La formación actualmente impartida genera una sociedad más frustrada, dual y discriminada. El 90% de la formación profesional actual será innecesaria, porque la máquina y la informática sustituirán a la mano del hombre, lo verdaderamente necesario son personas creadoras, racionales, discriminadoras del auténtico y falso sentido de la vida"
En conclusió, l'educació actual i els valors i coneixements que imparteix no són els adequats, jo estic d'acord. La societat ha canviat. Hi ha coses que romandràn sempre idèntiques, però altres que ens faran evolucionar i enfocar la vida cap a una altra direcció. Hem d'esbrinar el per què d'això, si ve d'una desmotivació dels mestres, o falta de formació en segons quines coses, o ve d'ensenyar uns valors que no són els que es necessiten de cares al món real. Crec que s'ha d'educar al nen o a l'adolescent perque desarrolli una personalitat crítica pròpia. I per això ha de ser una educació objectiva, imparcial, i sobretot recolzant-la amb molta cultura, històrica i actual, i de manera objectiva, com ja he dit, veient sempre allò bo i allò dolent de cada punt de vista. Sense odis, sense fruastracions, s'ha d'aprendre a ser fort, tolerant, etc, per això és tan important l'educació i la cultura... per evitar masses de gent inculta que no saben a on van i llavors són vulnerables a altre gent i perden la vida... Ens hem d'imposar, els mestres, el govern, no sé...després ens ho agraïran.
En conclusió, l'educació actual i els valors i coneixements que imparteix no són els adequats, jo estic d'acord. La societat ha canviat. Hi ha coses que romandràn sempre idèntiques, però altres que ens faran evolucionar i enfocar la vida cap a una altra direcció. Hem d'esbrinar el per què d'això, si ve d'una desmotivació dels mestres, o falta de formació en segons quines coses, o ve d'ensenyar uns valors que no són els que es necessiten de cares al món real. Crec que s'ha d'educar al nen o a l'adolescent perque desarrolli una personalitat crítica pròpia. I per això ha de ser una educació objectiva, imparcial, i sobretot recolzant-la amb molta cultura, històrica i actual, i de manera objectiva, com ja he dit, veient sempre allò bo i allò dolent de cada punt de vista. Sense odis, sense fruastracions, s'ha d'aprendre a ser fort, tolerant, etc, per això és tan important l'educació i la cultura... per evitar masses de gent inculta que no saben a on van i llavors són vulnerables a altre gent i perden la vida... Ens hem d'imposar, els mestres, el govern, no sé...després ens ho agraïran.
miércoles, 21 de octubre de 2009
Organitzacions fundades després de la 2a Guerra Mundial
Després de la brutalitat de la 2a guerra mundial el món va intentar canviar molt en qüestió d'humanitat. Menys els EEUU, l'Europa oriental i central van quedar destruides, el que va fer pujar molt les empreses nord-americanes. I tot i que seguit de la 2a guerra mundial vam entrar a la guerra freda i ara vivim amb el fantasme d'una guerra nuclear, algunes persones continuen intentant millorar el món.
La O.N.U, per exemple, és una organització que es va fundar al 1945 i que intenta establir la pau mundial a través de la cultura i la unió, intentant arreglar qualsevol conflicte que hi pugui haver. És així com es redacta La Carta de Nacions Unides, la qual obliga als estats membres a solucionar les seves diferències pacíficament. I com aquesta, hi ha altres organitzacions. Aqui trobareu més informació: enllaç
La O.N.U, per exemple, és una organització que es va fundar al 1945 i que intenta establir la pau mundial a través de la cultura i la unió, intentant arreglar qualsevol conflicte que hi pugui haver. És així com es redacta La Carta de Nacions Unides, la qual obliga als estats membres a solucionar les seves diferències pacíficament. I com aquesta, hi ha altres organitzacions. Aqui trobareu més informació: enllaç
Slow cities, slow everything...
A partir de la revolució industrial les coses han canviat i s'han accelerat molt, en contrapartida, aqui tenim la nova filosofia del saber viure: enllaç
viernes, 16 de octubre de 2009
En conclusió
A Finlàndia el mestres són l'eix principal de l'educació, amb un molt bon sou, però millor formació i motivació. L'estat inverteix molt més en educació i en medis. La ideologia a les classes no és la competència, sinó la solidaritat.
Quadre comparatiu entre Espanya i Finlàndia aqui:
Quadre comparatiu entre Espanya i Finlàndia aqui:
Investigant els sistemes educatius d'altres països...
Trobo que quelcom primordial com a mestre és estar assabentat sobre els sistemes educatius d'altres països, els que van millor, els no tan considerats... Estaría bé que algun dia aprofitessim una classe per comentar-los i comparar-los, entre ells i amb el nostre, a veure què creiem que podem millorar, analitzar-los
El sistema educatiu alemany
El sistema educativo alemán difiere mucho al de otros países y es bastante complicado de entender. A continuación intentaremos descifrarlo y hacerlo algo más comprensible.
Los 16 Estados Federados o Länder tienen competencias en materia de educación y cultura. De este modo, el gobierno federal fija metas y medidas generales y los Estados son quienes lo llevan a la práctica. Ambas instituciones, estatal y federales, deben perseguir objetivos comunes. Con este fin, los ministerios de educación de los 16 Estados se reúnen regularmente para discutir asuntos de interés compartido, al mismo tiempo que una comisión estatal coordina las políticas de educación entre los estados.
Normalmente, los niños empiezan a asistir al jardín de infancia (Kindergarten) a partir de los 3 años de edad. La obligatoriedad escolar en Alemania es a partir de los 6 años hasta el nóveno o décimo curso, dependiendo del Estado, y cómo máximo hasta los 18 años.
La mayoría de los jardines de infancia están mantenidos por los municipios, las Iglesias y las organizaciones benéficas, también los hay gestionados por empresas y asociaciones. Todos los niños tienen derecho a una plaza en el Kindergarten. Los padres tienen que pagar una mensualidad en función de sus ingresos, independientemente de que el establecimiento sea público o privado. Durante el último año en el Kindergarten, los niños en pre-escolar (Vorschulkind) toman contacto con las letras y los números, aunque no sea posible hablar todavía de alfabetización.
Escuela primaria
La enseñanza pública en Alemania es gratuita a partir de la escuela primaria (Grundschule) que se inicia a los seis años, a penas se pagan parte de los libros. Un semestre antes de entrar en la escuela, los niños son sometidos a un test médico. Si se detectan problemas en el desenvolvimiento psicológico, motor o lingüístico, el niño podrá recibir asistencia para corregir tales defectos. El primer día en la escuela obedece a todo un ritual en el cual participa toda la familia al completo.
La fuerte presencia de la Iglesia en la sociedad alemana se hace presente en este día. En muchas escuelas, durante el primer día de clase, antes de la distribución en las aulas y el primer contacto con el profesor, se realiza una ceremonia eclesiástica en la parroquia más próxima. Otra peculiaridad es la Schultüte (cono colorido que se ofrece a los niños el primer día de colegio) lleno de dulces.
Escuela secundaria
Al finalizar la escuela primaria o elemental, los niños comienzan a definir poco a poco su orientación profesional. Conforme al rendimiento del pequeño los primeros cuatro años de colegio, el profesorado sugiere a los padres el tipo de escuela de enseñanza secundaria más adecuado para su hijo y estos eligen entonces.
- Hauptschule o escuela básica: en la cual los alumnos reciben una formación general básica. Al concluir la Hauptschule generalmente los estudiantes se encaminan hacia una formación profesional que les habilita para ejercer un oficio o una actividad en la industria o la agricultrua. Dura de cinco a seis años.
- Realschule (secundaria profesional): se sitúa entre la escuela básica y los colegios de bachillerato o liceos (Gymnasium) Transmite una formación general más ampliada que la anterior. Concluye con un título superior medio que permite cursar estudios escolares ampliados, por ejemplo en escuelas profesionales técnicas especiales o en escuelas técnicas secundarias. También permite acceder al nivel superior de secundaria del Gymnasium (nivel II). Dura seis años.
- Gymnasium (instituto de bachillerato): por regla general tiene una duración de 9 años. Esta duración permite una formación general profundizada. Durante los dos últimos años se cursa el grado secundario superior (nivel II) que concluye con el examen de Abitur (bachillerato superior, de importancia semejante a la selectividad en España). Dicho examen habilita al estudiante para acceder a una universidad o escuela superior.
Hasta cierto punto el sistema es flexible. Conforme al rendimiento del alumno durante los dos primeros años en la escuela secundaria (5° y 6° año), existe la posibilidad de cambiarse a otra escuela diferente de la escogida inicialmente.
En los últimos años, se han vuelto muy comunes las Gesamtschule (escuelas compuestas) que integran los tres tipos de escuela anteriormente nombradas
Los 16 Estados Federados o Länder tienen competencias en materia de educación y cultura. De este modo, el gobierno federal fija metas y medidas generales y los Estados son quienes lo llevan a la práctica. Ambas instituciones, estatal y federales, deben perseguir objetivos comunes. Con este fin, los ministerios de educación de los 16 Estados se reúnen regularmente para discutir asuntos de interés compartido, al mismo tiempo que una comisión estatal coordina las políticas de educación entre los estados.
Normalmente, los niños empiezan a asistir al jardín de infancia (Kindergarten) a partir de los 3 años de edad. La obligatoriedad escolar en Alemania es a partir de los 6 años hasta el nóveno o décimo curso, dependiendo del Estado, y cómo máximo hasta los 18 años.
La mayoría de los jardines de infancia están mantenidos por los municipios, las Iglesias y las organizaciones benéficas, también los hay gestionados por empresas y asociaciones. Todos los niños tienen derecho a una plaza en el Kindergarten. Los padres tienen que pagar una mensualidad en función de sus ingresos, independientemente de que el establecimiento sea público o privado. Durante el último año en el Kindergarten, los niños en pre-escolar (Vorschulkind) toman contacto con las letras y los números, aunque no sea posible hablar todavía de alfabetización.
Escuela primaria
La enseñanza pública en Alemania es gratuita a partir de la escuela primaria (Grundschule) que se inicia a los seis años, a penas se pagan parte de los libros. Un semestre antes de entrar en la escuela, los niños son sometidos a un test médico. Si se detectan problemas en el desenvolvimiento psicológico, motor o lingüístico, el niño podrá recibir asistencia para corregir tales defectos. El primer día en la escuela obedece a todo un ritual en el cual participa toda la familia al completo.
La fuerte presencia de la Iglesia en la sociedad alemana se hace presente en este día. En muchas escuelas, durante el primer día de clase, antes de la distribución en las aulas y el primer contacto con el profesor, se realiza una ceremonia eclesiástica en la parroquia más próxima. Otra peculiaridad es la Schultüte (cono colorido que se ofrece a los niños el primer día de colegio) lleno de dulces.
Escuela secundaria
Al finalizar la escuela primaria o elemental, los niños comienzan a definir poco a poco su orientación profesional. Conforme al rendimiento del pequeño los primeros cuatro años de colegio, el profesorado sugiere a los padres el tipo de escuela de enseñanza secundaria más adecuado para su hijo y estos eligen entonces.
- Hauptschule o escuela básica: en la cual los alumnos reciben una formación general básica. Al concluir la Hauptschule generalmente los estudiantes se encaminan hacia una formación profesional que les habilita para ejercer un oficio o una actividad en la industria o la agricultrua. Dura de cinco a seis años.
- Realschule (secundaria profesional): se sitúa entre la escuela básica y los colegios de bachillerato o liceos (Gymnasium) Transmite una formación general más ampliada que la anterior. Concluye con un título superior medio que permite cursar estudios escolares ampliados, por ejemplo en escuelas profesionales técnicas especiales o en escuelas técnicas secundarias. También permite acceder al nivel superior de secundaria del Gymnasium (nivel II). Dura seis años.
- Gymnasium (instituto de bachillerato): por regla general tiene una duración de 9 años. Esta duración permite una formación general profundizada. Durante los dos últimos años se cursa el grado secundario superior (nivel II) que concluye con el examen de Abitur (bachillerato superior, de importancia semejante a la selectividad en España). Dicho examen habilita al estudiante para acceder a una universidad o escuela superior.
Hasta cierto punto el sistema es flexible. Conforme al rendimiento del alumno durante los dos primeros años en la escuela secundaria (5° y 6° año), existe la posibilidad de cambiarse a otra escuela diferente de la escogida inicialmente.
En los últimos años, se han vuelto muy comunes las Gesamtschule (escuelas compuestas) que integran los tres tipos de escuela anteriormente nombradas
Com a mestra d'anglès, m'interessa saber del sistema educatiu alemany, ja que és sabut que els alemanys acaben la secundària parlant l'anglés, la gran majoria, a més, és sabut que han tret millors resultats en les proves PISA que molts altres països, així que us convido a esbrinar i a estudiar el seu sistema educatiu i a comparar-lo amb el nostre.
"Mejores escuelas
El último estudio sobre educación en Alemania indica que la calidad de las escuelas se ha incrementado. Al parecer los cambios en los planes de estudio que se realizaron en los últimos cinco años dieron buenos resultados.
Al igual que en otras pruebas, en el “Monitor de Formación 2009” (llamado Bildungsmonitor 2009 en alemán) los Estados federados con mejores resultados fueron: Sajonia, Turingia y Baden-Wurtemberg, seguidos por Baviera y Baja Sajonia.
Entre las materias donde se observó una mejoría significativa está la enseñanza de idiomas extranjeros. Otro gran logro de las escuelas es la considerable disminución de casos de deserción entre los chicos.
En comparación con esta misma prueba, pero del año 2004, la educación mejoró 16 puntos en su escala de medición para alcanzar los 65.4 puntos. Esta mejoría se considera un gran logro en el camino para lograr mejores estudiantes que, en unos años, se convertirán en mejores profesionistas.
Gabriela Salgado, CAI, con información de la Agencia Alemana de Prensa (dpa), agosto de 2009"
Aquí us deso un altre enllaç:
"Mejores escuelas
El último estudio sobre educación en Alemania indica que la calidad de las escuelas se ha incrementado. Al parecer los cambios en los planes de estudio que se realizaron en los últimos cinco años dieron buenos resultados.
Al igual que en otras pruebas, en el “Monitor de Formación 2009” (llamado Bildungsmonitor 2009 en alemán) los Estados federados con mejores resultados fueron: Sajonia, Turingia y Baden-Wurtemberg, seguidos por Baviera y Baja Sajonia.
Entre las materias donde se observó una mejoría significativa está la enseñanza de idiomas extranjeros. Otro gran logro de las escuelas es la considerable disminución de casos de deserción entre los chicos.
En comparación con esta misma prueba, pero del año 2004, la educación mejoró 16 puntos en su escala de medición para alcanzar los 65.4 puntos. Esta mejoría se considera un gran logro en el camino para lograr mejores estudiantes que, en unos años, se convertirán en mejores profesionistas.
Gabriela Salgado, CAI, con información de la Agencia Alemana de Prensa (dpa), agosto de 2009"
Aquí us deso un altre enllaç:
miércoles, 14 de octubre de 2009
Un gol por la educación
Aquí us deixo una pàgina d'interés, en això si que recolzo al president
Enllaç aqui:
Enllaç aqui:
objectius de l'educació
La Educación para el Desarrollo (ED) se ha de entender como un proceso para generar conciencias críticas, hacer a cada persona responsable y activa (comprometida), a fin de construir una nueva sociedad civil, tanto en el Norte como en el Sur, comprometida con la solidaridad, entendida ésta como corresponsabilidad -en el desarrollo estamos todos embarcados, ya no hay fronteras ni distancias geográficas-, y participación, cuyas demandas, necesidades, preocupaciones y análisis se tengan en cuenta a la hora de la toma de decisiones políticas, económicas y sociales (Coordinadora de ONGs para el Desarrollo, CONGDE)"
martes, 13 de octubre de 2009
Zapatero i educació
Havent llegit la carta del senyor Zapatero dirigida a nosaltres, els docents, només puc donar-li les gràcies, crec que és un senyor optimista i una bona persona, però aquest pais no necessita utopies ni idealismes que no arriben enlloc, sinó accions. i crec que encara haurà de passar molt de temps perque aquest pais aconseguexi uns altres resultats. Estic d'acord amb ell que l'educació es responsabilitat de families i docents i que aquests dos pilars han d'anar de la mà, però també he de dir que hi ha molts altres aspectes a nivell politic i de lleis que haurien de canviar perque els docents puguem fer millor la nostra feina. De totes maneres, ànims mestres! Hi hem de posar de la nostra part i no deixar-ho tot en mans alienes. Aqui us passo un enllaç referent a aquest tema, on parla de realitats, més que d'utopies.
Enllaç aquí
Enllaç aquí
lunes, 12 de octubre de 2009
jueves, 8 de octubre de 2009
Resum de diferents articles
He estat llegint diferents articles sobre els valors a l'educació i les coclusions que en trec són les següents:
Els valors han entrat en crisi per la poca claritat del sistema de valors de la nostra societat, ja que avui dia, hi ha una gran desorientació pel que fa a l'existència humana. Hi ha una falta d'orientació respecte a ON anar a la vida. La gent no té clar els objectius de la seva vida, cap on va, què vol. Si la gent no te clar això no pot basar la seva existència en cap valor concret, que a més sigui durader. Per poder dirigir el nostre camí a la vida primer ens hem de conèixer. Un cop vivim certa autorealització en allò que fem, podem fer nostres certs valors.
En el nostre procés d'humanització anem adquirint els valors.
Tot aquest procés no només ve ensenyat per l'escola, sinó que també és important el paper de la familia i la societat. Si un nen o nena reb una educació per la llibertat, que és la base, no només serà millor alumne, també esdevindrà millor ciutadà a dins de la societat, per això una bona educació implica un bé comú. Els teus valors són aquells que et fan sentir bé, a tu mateix i a tot allò que t'envolta. Són els valors els que et fan crèixer com a persona. Per tot això, un educador no amaga mai la veritat, al contrari, estimula la maduració de la personalitat encarant tot allò que ens rodeja des de diferents punts de vista, acceptant la realitat. Una mentida seria un contravalor. Els valors busquen, en certa manera, una perfecció.
He llegit que la filosofía té 3 valors que jo comparteixo: la veritat, la bondat i la bellesa. Maslow, un estudiós de la psicologia, va dir que tots els éssers humans tendeixen al creixement i estimen, i els mals actes venen quan les necessitats humanes es frustren.
En conclusió, com educadors hem d'inculcar als nens que busquin i trobin ideals, creences basades en els models de perfecció. Els valors sempre van relacionats amb l'amor, l'amor a les persones, a la feina, a la vida.
Els valors han entrat en crisi per la poca claritat del sistema de valors de la nostra societat, ja que avui dia, hi ha una gran desorientació pel que fa a l'existència humana. Hi ha una falta d'orientació respecte a ON anar a la vida. La gent no té clar els objectius de la seva vida, cap on va, què vol. Si la gent no te clar això no pot basar la seva existència en cap valor concret, que a més sigui durader. Per poder dirigir el nostre camí a la vida primer ens hem de conèixer. Un cop vivim certa autorealització en allò que fem, podem fer nostres certs valors.
En el nostre procés d'humanització anem adquirint els valors.
Tot aquest procés no només ve ensenyat per l'escola, sinó que també és important el paper de la familia i la societat. Si un nen o nena reb una educació per la llibertat, que és la base, no només serà millor alumne, també esdevindrà millor ciutadà a dins de la societat, per això una bona educació implica un bé comú. Els teus valors són aquells que et fan sentir bé, a tu mateix i a tot allò que t'envolta. Són els valors els que et fan crèixer com a persona. Per tot això, un educador no amaga mai la veritat, al contrari, estimula la maduració de la personalitat encarant tot allò que ens rodeja des de diferents punts de vista, acceptant la realitat. Una mentida seria un contravalor. Els valors busquen, en certa manera, una perfecció.
He llegit que la filosofía té 3 valors que jo comparteixo: la veritat, la bondat i la bellesa. Maslow, un estudiós de la psicologia, va dir que tots els éssers humans tendeixen al creixement i estimen, i els mals actes venen quan les necessitats humanes es frustren.
En conclusió, com educadors hem d'inculcar als nens que busquin i trobin ideals, creences basades en els models de perfecció. Els valors sempre van relacionats amb l'amor, l'amor a les persones, a la feina, a la vida.
Octubre 2009
L'article que m'he llegit aquesta setmana és del professor anglès Graham Haydon, i aquestes sónles preguntes que n'he tret i ma'gradaria compartir, a més un informo d'altres personatges importants del camp, per si us interessa:
1. L'estrés, les depres, els suicidis... són el resultat d'una sistema educatiu que ens ensenya a fer el be a nivell social, més que individual? Si és així, és correcte?
2. Quin és l'objectiu d'educar?
3. L'educació millora segons el tipus de govern que ho hagi?
Confucio-Confucianismo(China): Ven al Cosmos como algo armónico que regula las estaciones, la vida animal, la vegetal y la humana. Si esta armonía es trastornada, hay consecuencias. El ejemplo que utiliza el confucianismo es el del mal gobernante que conduce a su pueblo a la ruina mediante su conducta.
John Dewey(1859-1952): filòsof i pedagog estatunidenc. La base de la seva pedagogia és l'educació per l'acció, o sigui per socialitzar=pràctic.
1. L'estrés, les depres, els suicidis... són el resultat d'una sistema educatiu que ens ensenya a fer el be a nivell social, més que individual? Si és així, és correcte?
2. Quin és l'objectiu d'educar?
3. L'educació millora segons el tipus de govern que ho hagi?
Confucio-Confucianismo(China): Ven al Cosmos como algo armónico que regula las estaciones, la vida animal, la vegetal y la humana. Si esta armonía es trastornada, hay consecuencias. El ejemplo que utiliza el confucianismo es el del mal gobernante que conduce a su pueblo a la ruina mediante su conducta.
John Dewey(1859-1952): filòsof i pedagog estatunidenc. La base de la seva pedagogia és l'educació per l'acció, o sigui per socialitzar=pràctic.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
